Panderos amb cintes

Instrument format per un bastidor quadrat de fusta d'uns 5 centímetres d'ample, recobert totalment de pell i en l'interior hi ha diverses cordes de budell, tibades de costat a costat, de les quals pengen cascavells.
 

En gairebé tot Espanya se sol tocar recolzat entre els dits polze i índex d'ambdues mans, deixant lliures els altres dits per tamborinar sobre el pegat el ritme desitjat.En Peñaparda (Salamanca), les intèrprets (normalment són dones) col·loquen el bastidor del pandero al genoll esquerre -elevada sobre un escabel i, subjectant amb una cinta de cuir al dit polze de la mà esquerra, aprofiten els dits d'aquesta mateixa mà per colpejar una banda, mentre que amb una baqueta actuen sobre l'altre pegat fent contrapunts rítmics.

Panderos Quadrats de les Illes CanàriesPanderos Quadrats de les Illes Canàries

                           Panderos  Quadrats de les Illes Canàries

Es toca amb els dits, les mans o els punys a la vegada. És comú sobretot de la cornisa cantàbrica, Astúries, Galícia, Lleó en zones de Catalunya ia Portugal. En Peñaparda (Salmanca), amb una porra i la mà a la vegada.

Eliseo Parra - Pandero Cuadrado - Candeleda festival de peñalva

  Panderos de Lleó

                             

Pandero catalan  "Lo pandero de les mosses"

hauría de reventar.

Ja en compraríem un altre

dels quartos d'anar a segar."

Avui podem recuperar l'instrument, però ens caldrà trobar-li noves funcions. Els camins del festeig i de l'explicitació dels sentiments són uns altres. Però cantar és prou gratificant i sempre és útil per comunicar-se i fer festa. Amb noves lletres i vells temes.

Les cançons de pandero, o cançons de tambor a càrrec de dones, molt presents a la fi del segle XIX i principis del XX, han deixat un record molt intens a Catalunya, entre les comarques del Priorat i la Noguera.
Gaireve sempre eren concerts pels majorals de la concerts pels majorals de la Confraria del Roser, però el cant solista dels majorals només està documentat -amb alguna excepció- a les comarques de la plana de Lleida i d'Urgell, i fins al Priorat. Avui el pandero quadrat pren una nova dimensió convertint-se en un element de retrobament de la tradició, de nova identitat i de recreació música.

Hi havia cases que els donaven deu cèntims, un  ral de les cases més riques; però moltes cases els donaven un bocí de pa , per això portaven els paners, pel pa. I quan el tenien ple,hi havia dos o tres cases al poble que se’l quedaven.

per això portaven els paners, pel pa. I quan el tenien ple,hi havia dos o tres cases al poble que se’l quedaven.

Si anava el pa a seixanta cèntims el quilo, els el pagaven a cinquanta, perquè segur que no se’l menjaven, que el guardaven per les gallines i altres animals  

La qüestió hi era buidar els paners, i si cada vegada hi havia dos quilos  a cada paner, eren dos pessetes; si l’abuidaven tres o quatre vegades, eren sis o vuit pessetes, i si enrecollien set o vuit en “calderilla”, unes quinze en total no recollien més. El primer dia anaven a totes les cases, despres si no donavem res solament anaven als llosc que hen donaven

Pandero de Asturias

Panders cuadrats de les Illes Canaries

                                                                                                          

  
Anomenat Adufe a Portugal (i tocat
  amb les mans), aquest instumento és hereu del adufe àrab, introduït a la península Ibèrica entre els segles VIII i XII.
                              

Pandero de les Illes Valears

 "El pandero quadrat és un instrument membranòfon, amb pell tensada                                             
El Masroig reviu la màgia del pandero quadrat

En el marc de la XXIena Setmana Cultural, el municipi prioratí ha volgut rememorar amb diferents tallers i concerts un dels instruments més importants de la tradició musical del poble i de bona part de Catalunya.

, Aquest cap de setmana ha tornat a mans dels habitants del Masroig i s'ha pogut tornar a sentir al casal del poble, de mà del grup 'Krregades de Romanços'

                         

                                                     



                                           

Vestits Regionals de danses

                                         

Nines i Mari

 Leon

                                                                  León

 

   León                                                                  Maite i Jandri









                                                                                                                                                                                                      
                                                      SALAMANCA                                            

                                                Zamora


            

valladolid

              

         

                                                               Burgos             

                                                                                                                                                                                                  

           

Aragon

Andalucia

 

Catalunya

 

Records per als meus oncles "Els germans Clarines" que em van ensenyar a voler el folklore dels pobles i la seva gen.

Recuerdos para mis tíos "Los hermanos Clarines "  que me enseñaron a querer el folclore de los pueblos y sus gentes.

                
 Dedicado al folclore de los pueblos de una tierra que no es de nadie y si  de todos.

 Eva González , la escritura poética  asturllionesa del pal.luezu , en su empeño de recuperar el castellano antiguo , sonidos  lejanos de una infancia , idiomas y musicas sonando a los vientos ...

Foi poucu a la’scuela
cuando yera nina,
tampoucu mi tengu
you pur puetisa.

Muitus,  s’embarcanun
ya qué poucos vulverían
al vatse onde nacienun,
¡cuántu d’él s’alcurdarían!

BON ANY 2015