Instrumentformatper unbastidorquadrat defustad'uns 5centímetresd'ample,recoberttotalmentde pelli en l'interiorhi ha diversescordes debudell, tibades decostat acostat, de les quals pengencascavells.
En gairebétot Espanyase soltocarrecolzatentreelsditspolzei índexd'ambdues mans, deixant lliures elsaltres ditspertamborinarsobreel pegatel ritmedesitjat.EnPeñaparda(Salamanca), lesintèrprets(normalment sóndones) col·loquenel bastidordel panderoal genoll esquerre-elevadasobre unescabeli, subjectantambuna cintade cuiral ditpolzede la mà esquerra, aprofiten elsditsd'aquesta mateixamàper colpejaruna banda,mentre que amb unabaquetaactuensobre l'altrepegatfentcontrapuntsrítmics.
Es tocaambelsdits, lesmanso elspunysa la vegada. És comúsobretot de lacornisacantàbrica, Astúries, Galícia, Lleó en zonesde Catalunyaia Portugal. EnPeñaparda(Salmanca), ambuna porrai la màa la vegada.
Eliseo Parra - Pandero Cuadrado - Candeleda festival de peñalva
Panderos de Lleó
Pandero catalan "Lo pandero de les mosses"
hauría de reventar.
Ja en compraríem un altre
dels quartos d'anar a segar."
Avui podem recuperar l'instrument, però ens caldrà trobar-li noves
funcions. Els camins del festeig i de l'explicitació dels sentiments són
uns altres. Però cantar és prou gratificant i sempre és útil per
comunicar-se i fer festa. Amb noves lletres i vells temes.
Lescançonsde pandero, o cançonsde tambora càrrecde dones, moltpresentsa la fi delsegleXIX iprincipis del XX, han deixat unrecordmoltintensa Catalunya, entrelescomarques delPriorat ila Noguera. Gaireve sempreerenconcertspelsmajoralsde la concertspelsmajoralsde la Confraria delRoser,peròel cantsolista delsmajoralsnomés estàdocumentat-ambalgunaexcepció-a les comarques delaplanade Lleida id'Urgell, i fins alPriorat.Avui elpanderoquadratpren unanovadimensióconvertint-se enun elementde retrobamentde la tradició, de novaidentitatiderecreaciómúsica.
Hi havia cases que els donaven deu cèntims, un ral de les cases més riques; però moltes cases els donaven un bocí de pa , per això portaven els paners, pel pa. I quan el tenien ple,hi havia dos o tres cases al poble que se’l quedaven.
per
això portaven els paners, pel pa. I quan el tenien ple,hi havia dos o tres cases al poble que se’l quedaven.
Si anava el pa a seixanta cèntims el quilo, els el pagaven a cinquanta, perquè segur que no se’l menjaven, que el guardaven per les gallines i altres animals
La qüestió hi era buidar els paners, i si cada vegada hi havia dos quilos a cada paner, eren dos pessetes; si l’abuidaven tres o quatre vegades, eren sis o vuit pessetes, i si enrecollien set o vuit en “calderilla”, unes quinze en total no recollien més. El primer dia anaven a totes les cases, despres si no donavem res solament anaven als llosc que hen donaven
Pandero de Asturias
Panders cuadrats de les Illes Canaries
AnomenatAdufea Portugal(i tocat amblesmans), aquestinstumentoéshereu deladufeàrab,introduïta la penínsulaIbèricaentreelsseglesVIIIi XII.
Pandero de les Illes Valears "El pandero quadrat és un instrument membranòfon, amb pell tensada El Masroig reviu la màgia del pandero quadrat
En el marc de la XXIena Setmana Cultural, el municipi prioratí ha
volgut rememorar amb diferents tallers i concerts un dels instruments
més importants de la tradició musical del poble i de bona part de
Catalunya.
, Aquest cap de setmana ha tornat a mans dels habitants del Masroig i
s'ha pogut tornar a sentir al casal del poble, de mà del grup 'Krregades de Romanços'
Records per als meus oncles "Els germans Clarines" que em van ensenyar a voler el folklore dels pobles i la seva gen. Recuerdos para mis tíos "Los hermanos Clarines " que me enseñaron a querer el folclore de los pueblos y sus gentes.
Dedicado al folclore de los pueblos de una tierra que no es de nadie y si de todos.
Eva González, la
escritura poética asturllionesa del pal.luezu , en su empeño de recuperar el castellano antiguo , sonidos lejanos de una infancia , idiomas y musicas sonando a los vientos ... Foi poucu a la’scuela cuando yera nina, tampoucu mi tengu you pur puetisa. Muitus, s’embarcanun ya qué poucos vulverían al vatse onde nacienun, ¡cuántu d’él s’alcurdarían! BONANY2015